Quim Marqués

El blog del Suquet de l'Almirall

Blog del reconegut restaurant de la Barceloneta

gen
21

Enyorat Manel

Avui fa un dia d’aquells que no t’agradava, un dia d’aquells que t’haguéssis quedat a casa escoltant música del Bruce amb el teu tocadiscos i cuinant algun plat d’hivern. Avui he baixat a La Boqueria, estava buida, tothom m’ha preguntat per tu. “Què li ha passat al teu germà, què li ha passat? Estava malalt?” És una putada per a tots.

No saps com s’ha abocat tota la premsa gastronòmica, no saps la de fotos que han publicat tant els diaris com a les xarxes socials. I això que tu no volies ser notícia! Vas fi, noi! Ets al Facebook i al pensament de tothom. Com t’estimava la gent! Quina passada. Estaries acollonit! I això que tu eres un tipus discret!

Aquí, a casa, al Suquet, ens has deixat orfes, els nois estan fotuts, cada plat porta una llàgrima, però no pateixis, l’equip està unit. El Miki ha tornat a la cuina després del stage a l’Osteria Francescana i, juntament amb l’Alex, tiraran endavant el projecte. La Judith, el Marcel, el Shelim, l’Adriano, la Deli, la Nancy, el Santi, amb el Joan al capdavant, tots estem units, i això dona molta força. Les teves bromes, la teva manera de ser i de fer, els teus valors que tots aquests anys ens has regalat ens han ensenyat molt i ens ensenyarà el camí per tirar endavant, un camí que vas marcar tu amb els teus actes i consells.

Quina putada Manel. A qui li consultaré ara jo tot? M’has fotut cabró. Qui serà el meu confident? A qui li explicaré les meves misèries i alegries? A qui? Durant 26 anys hem estat junts, treballant, somiant, dinant cada dia junts, rient, plorant, ajudant-nos en tot, sempre amb la teva discreció i els teus consells justos i precisos.Qui m’ha aconsellarà sobre cinema? Per cert, ja he anat a veure les últimes que em vas dir: “Captain fantastic”, “Comanchería”… brutals. I al Verdi, com t’agradava.Amb qui aniré a fer un gastronòmic, o a un bar ‘guarro’ però autèntic. Amb qui parlaré de cuina, de productes, de somnis, d’amor, de futur…

És una putada. Fa 7 anys vàrem perdre el nostre amic Estadella. Com t’estimava! Per a mi era un pare, i per a tu un tiet. I ara tu, el seu nebot i el meu germà.He viscut amb tu més que amb ningú, quan ho penso… Amb qui riuré, amb qui em riuré dels ‘snobs’ dels fantasmes, de la prepotencia, d’aquestes tonteries prescindibles, amb qui parlaré del que és autèntic…

Els meus pares han perdut un fill i les meves germanes Meri i Ivonne, un germà. El Manel Oro està trencat, saps que us adoràveu. No et vull parlar dels teus germans biològics ni dels teus nebots, de la tia Dènsia, de l’Eva i de la teva princesa Ana, de la teva familia de mexicans que tant t’estimaven i t’estimaves. Està tothom molt trist i molt enrabiat. Els nois del Senat de l’Escudella, del qual estaves tan orgullós de formar-ne part; els teus amics clients, el Jaume, el Pep Flotats, els Balmon, els Porta, els Portella… N’hi ha tants.

Has de saber que m’han trucat tots els cuiners del món, quan dic tots són tots: l’Albert Raurich, el Carles Abellan, el Nandu Jubany que tant admiraves, el Roca, la Ruscalleda, la Fina Puigdevall,  Xavi Lahuerta, Oscar Manresa, tots. No podras venir a l’Enigma dels Adrià, ja t’ho explicaré. El José Andrés ha posat un plat en honor teu a tots els Jaleo. Un suquet de rap. Volia posar una caldereta de llagosta, però jo, amb el teu permís, li vaig dir que una caldereta de llagosta sense que aquesta llagosta no fos menorquina, no es podia fer. El Rufino de New York, el Daniel Olivella de Texas, tanta gent… És impresionant, quina petjada vas deixar.

El meu fill Tomàs no s’ho pot creure i em pregunta: “Qui s’ha mort papi? El Manel que em deia Tomasito? El que em feia els macarrons amb formatge sense crema de llet tant bons?” La meva filla Paula està trencada, eres el seu oncle. Menys mal que va poder venir a la meravellosa festa que et va organitzar l’Ana a casa vostra i va veure i viure en directe el comiat més emotiu que veurà mai a la vida. L’Olivia plora destrossada i a la Nuri l’has deixada sense un dels seus amics.

El teu gos, el Bruce, va plorar tota la nit, estava enrabiat.

T’haig de dir que he descobert coses que no sabia, proveïdores que estaven enamorades de tu, en silenci, però enamorades. Sempre vas ser un castigador.

La teva estimada Gasull no se’n sap avenir; el cosí de l’Eva, el Guillermo, el Masgrau, el teu amic fisio de qui no recordo el nom (ja saps de la meva dislèxia), els teus amics de l’ànima, el Román, el Pablo, el Jesús qui a través de l’Ana han sigut la teva gent del dia a dia aquests últims anys. La Carme, el Xargai, en Pau, en Marc, en Miquel, en Pep… tants i tants… Els has tallat la oportunitat de coneixe’t més i disfrutar-te. Ara mateix estàven a la teva vida i al teu cor.

És una merda Manel, estaves a punt de fer el canvi per una vida somiada a la Paz al costat de la teva princesa Ana i no has arribat a temps. Fa gairebé tres mesos que et vas casar i ho vàrem celebrar a la teva Menorca estimada, com tu volies, menjant, cantant, ballant, descalços amb els peus a l’aigua.

Quina putada ens has fet Manel, però el teu exemple, pensament i maneres de fer les tenim clares, no ho dubtis, i com sempre, les durem a la pràctica.

Cuina per tots els que estiguin amb tu; cuina com tu saps, amb amor, amb valentia, i últimament amb una mica de picant, fent de qualsevol producte un plat exquisit. Fes-los caldereta, bons arrossos, aquells petits platets de primer que tant t’agrada fer.

És una putada Manel.

Una Gran Putada.

Gràcies per la teva amistat, per tots els somnis que hem imaginat junts, per la vida que hem compartit, gràcies per tot.

Es mor aquell que ningú recorda, aquell que la gent recorda, sempre serà amb nosaltres.

Un luxe.

Mai t’oblidaré.

Quim.

Barcelona, 21 de gener de 2017